Solemnitat en una copa de vi encisellada

Omples el got amb profunda reverència
en un gest sagrat de perfum amarg i tènue.
Estudies l'ampolla, com qui estudia
el cos d'una dona, o una creu daurada,
i recordes l'any d'aquella collita.
Van passar tantes coses que ja
ni tan sols les recordes: només les sents
com qui sent com crema una vella ferida
que mai no vas curar per por d'oblidar-la.
Ensumes litúrgic el vas, comences a beure,
demanes a la sang de la terra que et porti
pels camins per on mai no vas atrevir-te
a caminar per por de les conseqüències.
Tot d'una s'obren les ferides i parles,
i escrius cada paraula per gravar-la a la història
sense pretendre massa, només potser
un absurd reconeixement, un nom de poeta,
doncs només fas exorcisme dibuixant traços de vida.