Et musicaré la vida

Demà

el món sonarà a disc de vinil,

així, amb segons trencats,

i et musicaré la vida.

Demà sonarà

la fullaraca, quan la trepitgis,

als de tota la vida:

Tarque, Sabina,

Lennon/McCartney,

uns minuts de Gaye, de Reed,

Sinatra,

un especial de bossa nova.

Romandran algunes notes

flotant a sobre teu

com pompes de sabó

que no voldran trencar-se.

No pateixis, callaran

un cop em pensis.

Silenci

Una pàgina en blanc,

una ploma seca,

uns ulls tancats,

una ampolla de vi encara no oberta,

un preludi,

el moment abans de l'obra,

una matinada qualsevol

de qualsevol poble,

una clau penjada a la paret,

prop de la porta,

una boca que calla,

una remor que no importa,

una pell d'algú que dorm

i en frega una altra,

un matí sortint el sol

vora la platja,

agafant una mà aliena,

una imatge,

un esperar,

no res,

guardant,

en fi,

el més profund

silenci.

Una mirada

Llum de dia,
fantasia freda i un conèixer,
patir un profund somriure a l'ànima.

El sol tenyeix les llàgrimes,
les guarda, abans que caiguin,
doncs ja no cal vessar-les.

Van omplir-se de colors els forats negres
quan vaig mirar als ulls de l'esperança
i ja no eren plorosos,
ni esperaven, com abans,
el lmoment de poder obrir-se;
llavors els ulls miraven,
i miraven per sempre
a la llunyania, on el present
es feia poc a poc passat
i el tan esperat futur demanava disculpes,
car s'havia entretingut,
ell també,
mirant-nos.