Llum de dia,
fantasia freda i un conèixer,
patir un profund somriure a l'ànima.
El sol tenyeix les llàgrimes,
les guarda, abans que caiguin,
doncs ja no cal vessar-les.
Van omplir-se de colors els forats negres
quan vaig mirar als ulls de l'esperança
i ja no eren plorosos,
ni esperaven, com abans,
el lmoment de poder obrir-se;
llavors els ulls miraven,
i miraven per sempre
a la llunyania, on el present
es feia poc a poc passat
i el tan esperat futur demanava disculpes,
car s'havia entretingut,
ell també,
mirant-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada