Arriben temps de llances altes,
de fer un fort al far de les gavines,
d'ancorar vaixells al port
i cridar, amb més força.
Arriben temps de crisi,
però no ja per nosaltres,
el moment de fer callar la ràdio
i sentir-nos parlar, amb veu pròpia.
Arriben temps de no perdonar mentides,
de servir en grans copes les nostres làgrimes
a tots els qui les han fet caure,
d'obrir les gàbies i volar trencant cadenes.
Arriben temps de fars encesos
i fanals trencats a cops de pedra,
de trepar per l'heura que ha crescut a casa
i enderrocar estàtues vanes amb paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada