El món als teus peus

Creues el carrer i tothom s'atura,
para el temps i la ciutat guarda silenci,
com si fossis una cerimònia
o una verge o un miracle
quan ressonen els tacons de les teves sabates
i la gent escolta
i endevina històries i nits en flames
i habitacions que cremen.

Tu vas, lleugera,
trencant la boira del dia
i no t'atures,
les teves cames creuant l'horitzó a cada passa;
tu tens el món als teus peus,
però ja ho sabies.