Arlequí

a Albert

Quan les cames van fer fallida,

quan no només eren els bancs els qui et negaven el crèdit,

orfe, perdut entre les ombres,

jugant a fet i amagar amb tu mateix

per obligació,

perquè eres tot el que et quedava,

i senties que les teves pròpies mans

el teu cap destralaven,

només veies les llums d’un sol antàrtic,

escopies calma i el cel et vomitava tempesta

i negaves l’esperança,

llavors vas tirar les cartes

i vas trobar el fanal d’un arlequí,

vas aprendre a ballar sota la pluja

i vas entendre que, potser,

no estava ja en tu la teva ànima

i que, de vegades,

dos és companyia

i no en necessites cap altra.