Tant he begut
que em sento un tros de gel a la deriva,
que vaig vomitant motius d’un mite
i aplico les teves explicacions
a la mort que visc en vida
i em tanco a totes les habitacions
i m’obro totes les ferides;
cau a l’oblit el nostre nom
i torno a no saber com,
com cada dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada