Llums de fira

Neixen llums de fira
i el blau del cel s'allunya,
crema la foresta
i el foc del cor es mulla.

Hi ha tant que no vaig dir-te,
més del que vaig estimar-te,
que vaig estimar correcte
fer-te córrer i allunyar-te.

I ara a les nits tremolo,
passo tant de fred quan marxa
la meva única foguera,

i als matins t'enyoro,
trobo el mar cobert de xarxes
i els meus arbres no floreixen.