Matinada

Només he pretès entendre com
ha pogut ser un síntoma de la matinada
el somni mortal d'una trèmula
llum de vidre sota l'espill de la fosca;

i quan els cristalls han fet callar el silenci
ha udolat un llop a les dàlies
invocant el fred record d'una corda
que ennuegava el nus que m'apreta la gola.

Lluny, prop de la meva finestra triaven
tots els meus fantasmes voler travessar-la,
i prop, lluny de la meva finestra tremolo
i ja són dins per culpa de recordar-les.

Només uns ulls verds poden foragitar-los,
però he de morir una nit rere una altra
per no haver arribat a trobar-te encara.

I et busco.