Trenquem el dol perpetu,
cosim bocins de cor amb fil i agulla,
presta'm els trossos que em faltin.
No tornem a mirar enrere,
ni a tenir ganes de fer-ho,
imposem el tu i el jo a tot allò que ja no ens falta.
Canviem el tacte d'altres llavis,
intercanviem carícies,
deixa'm veure i planejar els teus desitjos.
Caminem sobre altres petges,
esborrem i fem les marques
del camí que fa ja temps els dos buscàvem.
Tot allò que ja no és nostre
venem-ho,
i comprem tot l'horitzó per a nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada