Sentint el foc que
esclata a la sang, mirant passar
els dies que es cremen, les hores
fredes sense res, la cendra
dels móns en un got d'aigua,
veient com cauen les torres
dels anys que més pesen
a les esquenes, temps
al temps que fa que et buscava,
i a la porta d'un desert
de fulles seques tornar,
amb la llum de l'últim dia,
esperant algú que esperava
i trobant
l'espera, la conversa, deixant néixer
paraules, músiques, silencis,
moments que són records, records
que són memòries, memòries
que són principis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada