En blanc i negre

Avui he pensat en tu.
No com sempre hi pensava, però.
Avui he entès
que mai no vas ser meva,
que eres tan poc meva com el vi
és de la copa.
Avui, després de tant, m'he desprès
de tu, tot i que no de la memòria
- impossible, de la memòria -.
Però ara
ho recordo com qui veu
un film en blanc i negre,
una d'aquelles pel·lícules antigues,
mudes,
records de quan callàvem,
i són pel·lícules que m'agrada veure
quan arribo a casa, potser,
amb una cigarreta a la mà,
d'aquelles que tant et preocupaven.
Avui he recordat com et preocupaven, aquelles cigarretes,
i he pensat que potser ho entens com una provocació,
però no dius res, calles
dins la pel·lícula,
i jo ens miro callar, en silenci,
i somric de vegades.