Estiu,
la pell que al sol es crema,
cafè, tabac i tinta,
somnis que recordes poc a poc, al llarg del dia.
Rutina,
cada matí viatjar per dintre,
un passeig pels meus paissatges,
retratar-los, si no,
qui els podrà veure?
Incendis,
va quedant-se lluny la pluja,
tot el que la pluja implica.
Si la vida ja no basta,
faré poesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada