I vull tocar-te

Sovint, els dilluns a la tarda,

quan fora tornen els nens de l’escola

i al poble encara hi ha vida,

em paro a recordar-te, i encenc

espelmes per tota la casa,

i em serveixo una copa de vi.

Poc a poc reneixen, de tu,

en un tèrbol somni, un somriure

dels lavis que besava i l’olor de la saliva,

i una pell tendra com una matinada

dolça que mossegava. Els ulls,

tristos, em miren i després giren,

fan tintar el cel de tempesta.

Després veig com et treus la roba

i els despulls de la memòria fan el que pertoca

i veig

els teus pits, les corbes, el sexe,

i ets fina i delicada mentre et miro,

i ets aigua tremolosa sobre un món de vidre,

i vull tocar-te,

però és el teu fantasma.