El port

Avui no és ahir,

com demà tampoc seria
fill d'una mirada tèrbola,
d'un trist somriure.

Avui no és ahir,
però demà, potser...

Avui creues els dits
i demà res no canvia,
has perdut el passaport
i no pots tornar enrere.

Veus arribar la quimera
dels minuts, els segons,
les hores fredes i mortes
mentre marxa el vaixell dels nous dies.

Creues el port, la tempesta,
seus al moll,
mullant-te les cames,
i esperes.