Ahir vaig somiar amb tu

Ahir vaig somiar amb tu,
ho confesso
com si fos un pecat, com si
fos el fruit prohibit que m'arrenca
d'un món suposadament perfecte,
un món sense tu, però
sense la teva absència.

Ahir vaig somiar que dormies
entre els meus braços, i no era
un record, ja que mai no vas fer-ho;
i jo et besava el coll, i tu
tan sols respiraves.

Avui,
necessito confessar-ho,
he tornat a somiar amb tu,
i no et besava el coll sinó el llavi,
i no dormies, em miraves
amb els ulls de qui encara recorda
els vells temps, les carícies,
i deies que no podia ser, i callaves
i tancaves els teus ulls sobre els meus ulls.

Demà, ho tem,
hauré de confessar-me,
i somiaré amb tu, amb quan
ens anàvem treient la roba, després del vi,
i donàvem voltes concèntriques
amb l'habitació i el llit com a òrbita,
com abans, en un univers privat i propi,

i potser em desperto i enyoro,
o potser
ja no em desperto.