Fum d'hivern

El tendre fum, una cigarreta
i un dibuix apaivagat sota la llum d'una cançó
massa trista, embafadora,
fum a contrallum, fum del vespre
i darrera el sol morint per la finestra,
fum d'avui d'aqui i d'ara,
d'una certa manera fum, o una altra cosa,
quan calfreds corren esquenes
i esquenes corren llits, i buits, i faules
i un vell mite tremolós ens tanca sota un llençol de marbre,
el fum, el vell fum de sempre
cremant a fils un aire lluny que ens acovarda
ens mira des de dalt,
el fum omnipresent d'aquella vida
que per valents potser ens vam perdre.